Bon dia, avui és Dimarts, 23 de Decembre del 2008. Avui és Santa Cleomenes i  Euniç.

A Tarragona avui s'espera un cel poc ennuvolat o assoleiat, amb intèrvals de núvols baixos a la costa nord. Boires matinals a punts del interior, persistents en alguns punts de les comarques de l'Ebre. Temperatures sense canvis. Algunes glaçades dèbils al interior. Vent variable fluix.

A Cambrils, avui:

0% de probabilitats de precipitació

Temperatura màxima: 15 graus

Temperatura mínima: 1 grau

Vent de nord-oest (0-7km/h)

Radiació Ultraviolada: 1

A Cambrils, demà:

0% de probabilitats de precipitació

Temperatura màxima: 14 graus

Temperatura mínima: 1 grau

Vent de nord-est (7km/h)

Radiació Ultraviolada: 1

Avui, com no podria ser d'altra manera, informem dels resultats del Sorteig Extraordinari de Nadal, celebrat ahir.

LA GROSSA: 32.365

SEGON PREMI: 78.400

TERCER PREMI: 80.076

Quarts premis: 79.294 | 49.730

Cinquens premis: 73.450 | 58.616 | 70.593 | 29.127 | 81.792 | 36.199 | 30.227  | 56.430

Felicitats a tots els premiats, i per qui encara no sapiga si té premi o no, que entri a la següent plana web i ho comprobi. http://www.rtve.es/sorteos/loteria-navidad/

La programació d'avui en horari de Prime Time:

22.00-23.55 Herederos

23.00-02.15 Cine: Una relación peligrosa

21.35-22.45 Acción directa

22.45-00.00 Documentos TV

20.15-22.30 Fútbol

22.30-23.15 Territorio Champions

23.15-02.00 El peliculón

21.30-22.15 El hormiguero

22.15-01.00 Anatomía de Grey

21.30-02.15 Gran Hermano

21.30-22.15 El intermedio

22.15-00.40 Cine: El pacificador

21.45-22.15 Alguna pregunta més

22.15-23.20 Ventdelplà

23.20-00.30 Hora Q

I fins aquí l'actualització d'avui, moltes gràcies i fins demà!!

EL MEU BLOG dóna suport a la Candidatura Olímpica de Madrid 2016

Bon dia, avui és Dilluns, 22 de Decembre del 2008. Avui és Sant Espartac, Sant Flavià, Santa Hildelita, Santa Jutta i Sant Rem.

A Tarragona s'espera avui un cel poc ennuvolat o assoleiat. Bancs de boira matinals al interior. Temperatures sense canvis significatius. Algunes glaçades dèbils al interior. Vent variable fluix predominant el de component oest.

A Cambrils, avui:

0% de probabilitats de precipitació

Temperatura màxima: 15 graus

Temperatura mínima: 2 graus

Vent de nord-oest (11km/h)

Radiació Ultraviolada: 1

A Cambrils, demà:

0% de probabilitats de precipitació

Temperatura Màxima: 15 graus

Temperatura Mínima: 1 grau

Vent de nord-oest (7-0km/h)

Radiació Ultraviolada: 1

Repassem avui, després d'aquests últims dies, els resultats dels partits de la 16ª Jornada de la Lliga, jugats ahir i abans d'ahir.

REAL MADRID 1 - 0 VALENCIA

ESPANYOL 2 - 3 ATLÉTICO DE MADRID

SPORTING DE GIJÓN 1 - 0 U.D. ALMERÍA

MALLORCA 0 - 0 SEVILLA

OSASUNA 5 - 2 GETAFE

DEPORTIVO DE LA CORUÑA 4 - 1 RECREATIVO DE HUELVA

C.D. NUMANCIA 4 - 3 VALLADOLID

RACING DE SANTANDER 1 - 1 MÁLAGA

VILLARREAL 1 - 2 BARCELONA

BETIS 0 - 1 ATHLETIC CLUB

Amb tots aquests resultats, la classificació queda així, en aquesta última jornada abans de les festes de Nadal:

1. BARCELONA amb 41 punts
   
2. SEVILLA amb 31 punts
   
3. ATLÉTICO DE MADRID amb 30 punts
   
4. VALENCIA amb 30 punts
   
5. REAL MADRID amb 29 punts
   
6. VILLARREAL amb 29 punts
   
7. DEPORTIVO DE LA CORUÑA amb 27 punts
   
8. VALLADOLID amb 23 punts
   
9. MÁLAGA amb 22 punts
   
10. GETAFE amb 21 punts
    
11. SPORTING DE GIJÓN amb 21 punts
    
12. ATHLETIC CLUB amb 19 punts
    
13. BETIS amb 18 punts
    
14. RACING DE SANTANDER amb 18 punts
    
15. C.D. NUMANCIA amb 17 punts
    
16. U.D. ALMERÍA amb 16 punts
    
17. MALLORCA amb 14 punts
    
18. ESPANYOL al descens amb 13 punts
    
19. RECREATIVO DE HUELVA al descens amb 13 punts
    
20. OSASUNA al descens amb 12 punts
    

--22.00-23.45 ¡Mira quién baila!

--21.35-23.50 El cine de La 2

--23.50-23.55 El tiempo

--23.55-00.20 Conciertos de Radio-3

--22.00-22.30 18

--22.30-00.15 Esta casa era una ruina

--21.30-22.15 El hormiguero

--22.15-00.30 Cine Cuatro: Pulse (Conexión)

--21.30-22.15 Camera Café

--22.15-23.15 C.S.I. Miami

--23.15-00.15 C.S.I. N.Y.

--21.30-22.15 El intermedio

--22.15-00.00 Caiga quien caiga

--21.45-22.15 Crackòvia

--22.15-23.25 Ventdelplà

--23.25-23.55 Entre línies

--23.55-01.05 Hora Q

I fins aquí l'actualització d'avui, moltíssimes gràcies per haver-nos anat visitant durant aquests dies, i fins demà!

EL MEU BLOG dóna suport a la Candidatura Olímpica de Madrid 2016

A causa d'uns problemes tècnics, no els prodrem oferir des d'avui fins el dilluns 22 el temps provincial (i segurament el temps de Cambrils sigui bastant diferent del que aquí s'anuncii aquests dies), ni la programació de televisió, ni l'agenda cambrilenca de la setmana del 21/12-27/12, ni la llista de vendes de discos. Per tot això els demanem disculpes, i els preguem que no deixin de visitar-nos. Durants aquests dies, els oferirem, però, en compensació, un monòleg diàri. Esperem que els gaudeixin. Fins dilluns!

Bon dia, avui és Diumenge, 21 de Decembre del 2008. Avui és Sant Anasvind, Sant Barbacià i Sant Cenobi.

A Cambrils, avui:

0% de probabilitats de precipitació

Temperatura màxima: 14 graus

Temperatura mínima: 3 graus

Vent de nord-oest (7km/h)

A Cambrils, demà:

5% de probabilitats de precipitació

Temperatura màxima: 14 graus

Temperatura mínima: 2

Vent de nord-oest (7km/h)

Avui, un monòleg d'en Luís Piedrahita, el rei de les coses petites.

Les gàbies Vivendes exteriors molt lluminoses

Ai, l'amor als animals!

De sobte, algú diu: "Jo sóc un amant dels animals. M'agraden els ocells: en posaré a un a la gàbia". Això no té cap sentit. És com si et trobes algú que t'agrada i li dius: "T'estimo, casa't amb mi".

I, clar, veient l'ocellet allà posat, et sents culpable. Què fas? Doncs diu: "Li posaré un gronxador". Un gronxador a un canari? Però no veus que no te braços! És com si li poses una guitarra i li dius: "A més de cantar, toca". És igual que posar-li una roda als hàmsters, això als hàmsters no els agrada. Una roda, un gronxador... Però què és el que volen fer? Un parc d'atraccions? Posar una roda en una gàbia és com posar uns cavallets a la pressó. Un hàmster mai ha pujat a una roda d'aquestes. Perquè? Perque són aburrides: si almenys fessin gràcia, les tindriem a casa. Al hàmster li agrada més menjar cartró, o menjar pipes, o pixar arreu.

Aquí ja m'indigno: què té el pixum de hàmster per a fer aquesta olor de catifa fregada amb amoníac? El hàmster és l'únic animal que quan es mor fa més bona olor que quan està viu. Com pot ser que pixin tant? És clar, els hi posem beure que no té ni proporció ni mida. Imagineu-vos que, cada vegada que voleu beure, en comptes d'un got, us posen un bidó de la mida d'una casa de tres pisos: t'estàs tot el dia bebent, perque sinó a l'aigua li surten aquelles bombolletes que surten a l'aigua del got de la tauleta de nit. I clar, els hàmsters beuen, i beuen i tornen a beure, i els pobres es passen el dia pixant sobre diàris, per a que quedin ben mullats. Si sabem que els hàmsters s'estaran tot el dia pixant, fés el terra impermeable i posa-hi un desaigüe! Posar paper de diàri és tant absurd com tenir un vàter amb moqueta. La gente dice: "No, però és que quan neteges la gàbia, el paper de diàri és més còmode!". Però si no la neteges mai!

La meva germana, que va tenir un hàmster, sempre feia això: quan el paper de diàri estava brut, en posava d'altres per sobre, i ulls que no veuen, cor que no pateix. El cor no patirà, però el nas estava a punt de tornar-se boig. I quan tornava a ser brut, igual, una altra capa de diàris. Era com un sandwich Vips Club. Que com una estratificació geològica: capa sobre capa. Amb el temps anava fermentant i el que quedava a sota es convertí en combustible fòssil. Un dia els de Repsol van venir a casa i li van preguntar quan demanava per la gàbia.

Les gàbies dels hàmsters són una porqueria, però encara hi ha un contenidor de mascotes més humiliant, les tortugueres, aquella piscineta amb forma de ronyó que té una palmereta. Vejam: una tortuga és un animal vetust i que viu molts anys. Aquell animal potser et duplica l'edat: no el pots tenir en un orinal. És molt humiliant per la tortuga estar-se al costat d'aquella palmera, que es veu d'una hora lluny que és falsa. A la tortuga no li fa il·lusió. Si fós un gos potser la faria servir per a aixecar la pota i pixar...

Ai, la passió pels animals!

L'amor és així: "Qui et vol bé et farà plorar".

Gràcies a Déu que no n'hi ha gaires d'amants dels animals, sinó, ja serien extingits

I fins aquí l'actualització d'avui, moltíssimes gràcies i fins demà, ja amb una actualització normal!

EL MEU BLOG dóna suport a la Candidatura Olímpica de Madrid 2016

A causa d'uns problemes tècnics, no els prodrem oferir des d'avui fins el dilluns 22 el temps provincial (i segurament el temps de Cambrils sigui bastant diferent del que aquí s'anuncii aquests dies), ni la programació de televisió, ni l'agenda cambrilenca de la setmana del 21/12-27/12, ni la llista de vendes de discos. Per tot això els demanem disculpes, i els preguem que no deixin de visitar-nos. Durants aquests dies, els oferirem, però, en compensació, un monòleg diàri. Esperem que els gaudeixin. Fins dilluns!

Bon dia, avui és Dissabte, 20 de Decembre del 2008. Avui és Santa Ilduara, Santa Òria i Sant Teòfil.

A Cambrils, avui:

0% de probabilitats de precipitació

Temperatura màxima: 13 graus

Temperatura mínima: 2 graus

Vent de nord-oest (7km/h)

A Cambrils, demà:

0% de probabilitats de precipitació

Temperatura màxima: 14 graus

Temperatura mínima: 2

Avui, un monòleg d'en Luís Piedrahita, el rei de les coses petites.

Els ambientadors. Soldats enviats a una batalla perduda

Els ambientadors serveixen per alliberar-nos de les males olors, d'acord. Però hi ha alguna cosa que hem de saber, només hi ha una cosa pitjor que una mala olor... una mala olor amagada amb una de bona.

Un exemple conegut per tots és l'ambientador de pi que tenen els taxis. Jo crec que deixen regals de Nadal allà als taxistes, perque el pi sempre té uns dauets al costat, uns claurers, un Sant Cristòfor... Si hi puges pel matí, a un taxi amb pi al retrovisor, el taxi té una olor especial... Al nas les olors s'ordenen de millor a pitjor... Suor, tabac i la goma de les catifes del cotxe... I el pobre ambientador de pi, penjat al retrovisor, et mira com dient-te: "Faig el que puc. T'ho juro".

Aquest pi fa molta pena. Penjat. Quina ironia! La gent es penja als pins, i els pins es pengen als retrovisors dels taxistes. Jo crec que aquest pi ja no fa ni olor, no té ànima. Si el toques té cos de posagots de Heineken. Són del mateix material, aquella espècie de cartró gros, porós. Els ambientadors de pi, un cop jubilats, es podrien tornar a fer servir com si fossin posagots de Heineken. Però no. Perque un ambientador no es treu quan s'acaba, es treu quan, pel temps, es trenca la cordeta del qual en penjava.

El que no entendré mai és perquè es diuen ambientadors de pi si en realitat tenen forma d'avet.

Hi ha portes que encara tenen aquells ambientadors amb forma de pastilla que hi havia als anys vuitanta. Us en enrecordeu? S'havia de girar. El posaves a un armari i era com si hi hagués una llum que el perfumava. S'enganxaven amb una espècie d'adhesiu groc, tovet... que després ni Déu el podia dessenganxar. T'hi podies penjar i allò no queia. I de sobte, un dia... com si acabés d'arribar la tardor dels ambientadors, queien. A més a més, deixant un quadradet groc, record d'haver estat allà. És normal, l'única manera de lluitar contra quelcom pudent és marxar.

Una altra modalitat d'ambientador és l'spray. Aquell té un problema. En tires, però no saps quan parar. Tsss... Com que no notes que la pudor desapareixi... Tsss... "Quan desapareixi la pudor paro", tsssss... Però la pudor empitjora... Tsssssssss... I arriba un moment en que a l'habitació hi ha un ambient espès, irrespirable... Et ploren els ulls...

Per evitar això s'ha inventat un ambientador que és un aparell al que, de cop i volta, se li escapa un peterró. Això va perfumant l'habitació mica en mica. Es diu Brisse Soplo, el poses al menjador i tens el nen entretingut tota la tarda: "Un buf, dos bufos, setanta-set bufos, noranta-un buf..." Per l'amor de Déu, que algú compri una PlayStation a aquest nen!

El pobre noi va a l'escola fent olor d'espígol, frescor primaveral i cítric tropical. Aquest noi de ben segur no té un sol amic: "Vens a casa a contar els peterrons que es tira l'ambientador?". Doncs no. Per anar a l'escola aquest noi s'ha de fregar amb brossa i espines de pei, sinó, ningú no se li apropa.

-Vols ser amic meu?

-No, els meus pares no em deixen olorar coses que no existeixin a la Naturalesa.

El pitjor ambientador és el del vàter. Aquella espècie de caixeta blava que viu penjada al final del precipici. Això si que és missió impossible. Ésser allà al fons del volcà... ambientant.

Pobres ambientadors, no acaben de trobar el seu lloc al món. Poden estar enganxats rere una porta, dintre d'un armari, dintre d'un cotxe, dintre d'un vàter, als endolls... No els molesta.

I fins aquí l'actualització d'avui, moltíssimes gràcies i fins demà!

EL MEU BLOG dóna suport a la Candidatura Olímpica de Madrid 2016

A causa d'uns problemes tècnics, no els prodrem oferir des d'avui fins el dilluns 22 el temps provincial (i segurament el temps de Cambrils sigui bastant diferent del que aquí s'anuncii aquests dies), ni la programació de televisió, ni l'agenda cambrilenca de la setmana del 21/12-27/12, ni la llista de vendes de discos. Per tot això els demanem disculpes, i els preguem que no deixin de visitar-nos. Durants aquests dies, els oferirem, però, en compensació, un monòleg diàri. Esperem que els gaudeixin. Fins dilluns!

Bon dia, avui és Divendres, 19 de Decembre del 2008. Avui és Sant Adjutori, Sant Dario, Santa Eva, Sant Nemesi, Santa Tea i Sant Teo.

A Cambrils, avui:

0% de probabilitats de precipitació

Temperatura màxima: 13 graus

Temperatura mínima: 2 graus

Vent de nord-oest (7km/h)

A Cambrils, demà:

0% de probabilitats de precipitació

Temperatura màxima: 14 graus

Temperatura mínima: 3

Vent de nord-oest (7km/h)

Avui, com cada divendres, repassem les estrenes cinematogràfiques.

COMO EN CASA EN NINGÚN SITIO: En Brad i la Kate són una guapa i exitosa parella de San Francisco que veuen com els seus plans inicials de passar el dia de Nadal en algun lloc exòtic i allunyat de la seva ciutat i de les seves pròpies famílies es converteixen en quelcom molt diferent. Obligats i sense escapatòria es veuen endinsats en un Nadal molt familiar. Però no serà una única celebració familiar, sinó que en seran quatre el mateix dia! Quatre celebracions en les que es descobriran les pors de la infantesa, es reobriran les ferides de l'adolescència i que posaran en perill la relació d'en Brad i na Kate. Però mentres que en Brad conta les hores per a treure's de sobre aquest món de pares, sogres, nebots i germans, la Kate comença a veure les coses d'una manera diferent i al final del dia es pregunta si la vida que ha triat la resta de la seva família no es tant dolenta, després de tot.

EL INTERCAMBIO: Los Ángeles, 1928. Un dissabte al matí en un barri obrer de la ciutat, la Christine s'acomiada del seu fill Walter i se'n va a treballar. Quan torna a casa, el nen ha desaparescut. Comença una búsqueda que no sembla donar cap fruit fins que, mesos després, li tornen un nen de nou anys que diu que és el seu fill. Trasvalsada per el moviment policial, els reporters i les seves pròpies emocions, la Christine el deixa quedar-se a dormir, encara que sap que no és en Walter. Intenta convèncer la policia de que continui buscant, però aviat se n'adonarà que a l'època de la Prohibició a Los Ángeles una dona no pot enfrentar-se al sistema si vol sobreviure. Convertida en boja i incapacitada, al final troba un aliat. Es tracta del mossèn Briegleb, que l'ajudarà a lluitar contra les autoritats municipals i a trobar el seu fill. Basada en un fet que feu tremolar el sistema legal californià, "El intercambio" és la sorprenent història d'una mare que busca el seu fill i d'unes persones capaces de qualsevol cosa per fer-la callar.

DI QUE SÍ: Un home decideix canviar la seva vida dient-li que si a tothom. En aquest viatge guanya 45.000 dolars, coneix un gos hipnòtic, consegueix un diploma d'enfermer, viatja arreu del món i troba el veritable amor.

EL VALIENTE DESPEREAUX: Aquest conte de fades modern és protagonitzat per uns herois del més extravagants: Despereaux, un ratolí molt valent empresonat en una torre per parlar amb un ésser humà; Roscuro, una rata de bon cor i apassionada per la sopa, condemnada a viure a l'ombra; Pea, una princesa que viu en un lleig castell presa de la tristor del seu pare, i la Mig, una criada que desitja ser princesa, però que ha de servir l'empresonador. Despereaux, un minúscul ratolí amb unes orelles gegants, és massa gran pel món que l'envolta. Refusa d'acceptar una vida governada per la debilitat i la por, i es fa amic d'una princesa anomenada Pea, que l'ensenya a llegir llibres (en comptes de rosegar-los) on es parla de cavallers, dracs i dolces doncelles. Acaban fent-lo fòra de la societat dels ratolins per voler ser més que un ratolí i es fa amic d'un altre marginat, la rata Roscuro, que també vol escoltar els contes de cavalleries. La princesa rebutja l'amistat que l'ofereix en Roscuro, per la qual cosa ell es converteix en una veritable rata i planeja de venjar-se'n amb l'ajut de la Mig. Quan la princesa Pea desapareix, Despereaux descobreix que només ell és capaç de salvar-la i que fins el tatolí més petit pot reunir la valentia d'un cavaller de brillant armadura. En aquesta història de coratge, perdó i redemció, una diminuta criatura ensenyarà a tot un reialme que només fa falta un petit raig de llum per demostrar que l'apariència poc té a veure amb el que un és realment.

PROTEGIDOS POR SU ENEMIGO: Patrick Wilson i Kerry Washington interpreten a una jove parella que s'acaba de traslladar a la casa dels seus somnis a Califòrnia. Molt aviat descobriran que no són ben rebuts per un dels seus veïns, un oficial de policia que començarà a acosar-los.

WINX, EL SECRETO DEL REINO PROHIBIDO: Fa 16 anys, els mags guerrers de la Dimensió Màgica es sacrificaren per lluitar contra el mal absolut. Ara, el destí de tot un regne es troba en mans d'una joveneta: la Bloom, la fada amb el símbol del Drac. Acompanyada com sempre per les seves amigues del Winx Club, la Bloom ha d'enfrontar-se al seu major desafiament: ha d'entrar a la dimensió fosca i lluitar contra el mal absolut amb la fi de tornar els seus pares a la vida i revelar finalment el misteri vinculat als seus orígens. Conseguiran la Bloom, la Flora, la Stella, l'Aisha, la Musa i la Tecna derrotar les criatures més terrorífiques dels seus malsons i trobar l'últim rei de Domino? I podrà la Bloom salvar el regne perdut i convertir-se en Princesa de Domino? El destí de tota la Dimensió Màgica depen del resultat d'aquest conflicte.

ESTÓMAGO: En Raimundo Nonato arriba a la gran ciutat amb l'esperança d'aconseguir una vida que li permeti, el mateix dia, dinar i sopar. Aconsegueix una feina a un bar i allà descobreix el seu talent innat per la cuina i, amb les seves coxinhas, transforma el local en un lloc d'èxit. Giovani, amo d'un conegut restaurant italià, intueix els dons de cuiner d'en Nonato i canvia la seva vida al contratar-lo com ajudant de cuina. Així s'inicia per Nonato el descobriment de la cuina italiana, de les receptes, els sabors i, com no, del vi. La vida d'en Nonato canvia i comença a afirmar-se socialment: una casa, roba, noves relacions i, sobre tot, l'amor d'una dona, Iria, una prostituta, amb la que estableix una relació ancestral d'intercanvi de sexe per menjar.

PRIME TIME: L'Elena, nerviosa i cansada per un difícil dia de treball, discuteix amb la seva parella al tornar a casa al vespre. La discussió va pujant de tò i culmina amb l'entrada d'un grup d'homes uniformats que segresten l'Elena i la seden. Es desperta en un espai d'acer i vidre junt amb Jaime i cinc homes més. Formen part d'un nou concurs, en el que el públic decidirà quí d'aquestes persones, amb un crim pel que no han pagat, és el guanyador. Una nova idea del diabòlic món de la televisió que ofereix als concursants el millor premi que ha estat mai concedit a la petita pantalla.

I fins aquí l'actualització d'avui, moltes gràcies a tots i fins demà.

A causa d'uns problemes tècnics, no els prodrem oferir des d'avui fins el dilluns 22 el temps provincial (i segurament el temps de Cambrils sigui bastant diferent del que aquí s'anuncii aquests dies), ni la programació de televisió, ni l'agenda cambrilenca de la setmana del 21/12-27/12, ni la llista de vendes de discos. Per tot això els demanem disculpes, i els preguem que no deixin de visitar-nos. Durants aquests dies, els oferirem, però, en compensació, un monòleg diàri. Esperem que els gaudeixin. Fins dilluns!

Bon dia, avui és Dijous, 18 de Decembre. Avui és Sant Auxenci, Sant Basilià, Santa Esperança, Sant Gracià i Santa Macarena.

A Cambrils, avui:

5% de probabilitats de precipitació

Temperatura màxima: 12 graus

Temperatura mínima: 3 graus

Vent de nord-oest (14km/h)

A Cambrils, demà:

0% de probabilitats de precipitació

Temperatura màxima: 13 graus

Temperatura mínima: 2

Vent de nord-oest (7km/h)

Avui, un monòleg d'en Luís Piedrahita, el rei de les coses petites.

Els gronxadors, meravellosos i verds camps... d'extermini infantil

Els gronxadors i tobogans estan pensats per exterminar els nens.

A sant de què ve el "castell de metall"? Recordo que era com una bastida de ferro, amb barrots i pintura que es desengaxanva, i no feia res: ni girava, ni es movia. La seva única funció era que els nens caiguessin i es trenquessin les dents. Si, és que..., és una bastida! Quan un adult puja a una bastida la llei l'obliga a portar un arnés de seguretat. Jo m'imagino als qui el dissenyaren:

- Anem a fer alguna cosa per nens.

-D'acord: fes-lo ben alt, per que puguin caure i es trenquin les dents.

-I de ferro oxidat... Així, si no es trenquen les dents, mentres cauen, es tallaran i agafaran el tètanus...

-D'acord, d'acord... I rosa, perque les nenes vulguin pujar i...

-No, les nenes no. Les nenes és millor posar-les al gronxador de davant: l'escala amb forma d'arc.

-Si, per que s'hi pengin cap per aball, se'ls hi vegin les calces, els nens es distreguin i caiguin del castell.

Aquell arc només era per les nenes? La veritat és que no, hi havia, normalment, algun nen que probava de travessar-lo caminant i es donava tal cop a l'entrecuix, que la veu se li afeminava i tothom creia que era una noia.

Un altre instrument d'extermini de nens era la balança, la que puja i baixa. Només serveix per desnucar-se, perque és impossible que dos nens pesin el mateix. Quan el més gras cau amb força, es fa tant mal al cul com el seu lleuger amic.

I "la cosa hexagonal que gira"? Gira, gira, gira... Et mareges, perds el sentit, i la força centrífuga fa la resta. Els cossos encara vius surten disparats, i l'artefacte queda lliure per que d'altres nens hi puguin pujar.

El pitjor de tots és el propiament conegut com a gronxador. En qualsevol de les fases de la teva vida en la que t'hi trobis, el gronxador és un perill. És possible donar-se un bon cop éssent quasi un bebè, com ja bastant hem vist a Vídeos de Primera.

Després ve la fase en la que ja ets una mica més gran, puges al gronxador i ja saps impulsar-te. Però no saps frenar. Ves que sobrepasses la barra de dalt, veus els núvols cada cop més aprop... En aquest aspecte, la Heidi va fer molt de mal als nens. Per aturar-se només hi ha dues opcions: o estirar el braç, agafar-te al pal lateral del gronxador i donar-te un cop terrible, o saltar. Sortir volant és el millor, perque a sota hi ha sempre un toll que amortígua la caiguda. Sempre fan els gronxadors sobre els tolls per que els nens puguin saltar sense por.

Ara les coses han canviat: ja no fa falta exterminar els nens. La raó és que abans els nens venien amb un trós de pà sota el braç. Els pares es menjaven el pà i no sabien que fer-ne del nen. Per això els sotmetien a la proba del gronxador, per que només sobrevisquessin els més durs.

Però ara els nens en comptes de portar un pà sota el braç, porten una hipoteca, i és clar, no és igual. La gent porta menys nens al món i els pocs que hi ha s'han de sobreprotegir. Per això els gronxadors han evolucionat, ja no són camps d'extermini: ara són com camps militars d'entrenament, amb anelles, escales de corda, sorra per reptar... Tot, per endurir la raça.

Jo em vaig criar als gronxadors d'abans, els del camp d'extermini. Quan vaig complir els divuit em vaig posar molt content... Perque vaig dir: "Ja s'ha acabat, he sobreviscut".

Sempre m'he preguntat perquè la majoria d'edat és als divuit anys. La resposta és que és l'edat justa en que els culs pateixen un canvi hormonal i deixen de lliscar pels tobogans.

Probeu-ho. El dia abans de fer els 18, amb, encara 17, us llenceu pel tobogan: lliscareu. Aneu-hi el dia següent: el cul ja no rellisca. El que seria ideal fou llençar-se per la nit, anar baixant... i que el canvi d'any t'enxampi lliscant. En tal cas, cloc!, et quedes atrapat a la meitat del tobogan.

Probeu-ho si encara hi sou a temps!

I fins aquí l'actualització d'avui, moltíssimes gràcies i fins demà!

EL MEU BLOG dóna suport a la Candidatura Olímpica de Madrid 2016

A causa d'uns problemes tècnics, no els prodrem oferir des d'avui fins el dilluns 22 el temps provincial (i segurament el temps de Cambrils sigui bastant diferent del que aquí s'anuncii aquests dies), ni la programació de televisió, ni l'agenda cambrilenca de la setmana del 21/12-27/12, ni la llista de vendes de discos. Per tot això els demanem disculpes, i els preguem que no deixin de visitar-nos. Durants aquests dies, els oferirem, però, en compensació, un monòleg diàri. Esperem que els gaudeixin. Fins dilluns!

Bon dia, avui és Dimecres, 17 de Decembre. Avui és Santa Bega, Sant Calanci, Santa Iolanda, Santa Jèssica, Sant Justinià, Sant Llàtzer, Santa Olímpia, Sant Olimpiades, Santa Vivina i Santa Yolanda.

A Cambrils, avui:

5% de probabilitats de precipitació

Temperatura màxima: 13 graus

Temperatura mínima: 4 graus

Vent de nord-oest (18km/h)

A Cambrils, demà:

5% de probabilitats de precipitació

Temperatura màxima: 12 graus

Temperatura mínima: 3

Vent de nord-oest (14km/h)

Avui, un monòleg d'en Luís Piedrahita, el rei de les coses petites.

Les escales, un camí segur, però llarg i cansat, per arribar a Déu

Parlem d'uns objectes que fan de nosaltres éssers més elevats: les escales.

Les escales han estat molt importants per l'avenç de la Ciència. La llei física més important no és pas la llei de la Gravetat, ni la llei de la Relativitat, sinó la llei del Mínim Esforç. Aquesta llei és la que ha fet que l'home inventi coses.

L'home odia pujar escales, i en la seu desesperat intent per evitar-ho ha inventat els ascensors, montacàrregues i una cadira molt graciosa que surt a la pel·lícula dels Gremlins. L'home sempre vol evitar les escales perque representen un esforç. Cada esglaó és dolor, com bé ho indica el seu nom en castellà: "pel-daño".

L'escala només té una part divertida, la barana, que la baixes com si fós un tobogan. El problema és que només el 10 per cent de les baranes són òptims tobogans. La majoria o no rellisquen bé, o se't claven, o tenen una petita pinya al final. Quí tingué la meravellosa idea de posar aquesta pinya al final? Pot ser no saben on se'ns clavarà? La pinya crida els pinyons... A quí se li ocorre? És com si et llences per un tobogan de l'Aquapark i al final hi trobes una aixeta.

L'home, en el seu afany de no pujar escales, però fer veure que sí ho fa, va inventar les escales mecàniques. Quan pujes les escales del Corte Inglés, passes pel costat d'un mirall i et mires, com dient: "Em queda bé, aquesta escala mecànica, potser me la compro". Les del Corte Inglés són escales de piscifactoria. Després hi ha les escales mecàniques salvatges: les del metro, les de les estacions d'autobusos, de metall brut, que fan soroll, "xunk, xunk, xunk...", i tenen noms com de súper-robots alemanys: Otis, Thyssen-Krupp, Boetticher...

A vegades, les escales mecàniques s'espatllen. El meu dubte és: perquè és tant difícil de pujar una escala mecànica que no funciona? En realitat és com una escala normal, però costa el doble.

Una altra escala semblant a les escales mecàniques, és l'escala dels avions. És curiós, quan la puges no notes res. Però quan la baixes et sents important, com si fossis un papa, un Beatle o en Ronald Reagan.

Jo  no acabo d'entendre per què s'ha de sortir per aquella escala quan és evident que l'avió té un altre sistema per sortir-ne molt més divertit. Te l'ensenyen quan expliquen les sortides d'emergència: els tobogans imflables grocs. És com una atracció d'un parc temàtic. Sembla que en algun moment el pilot vagi a dir: "Si vostés es porten bé, després pot ser que imfli els tobogans i els deixi sortir per allà". Per què no es poden fer servir per a sortir sempre, si és molt més segur, vistós i divertit? A més a més, mentres baixes, et podrien fer una fotografia com a Port Aventura.

L'escala dels avions és digna, però l'escala dels helicòpters no té perdó de Déu: uns pals lligats a unes cordes, això no és seriós. Un helicòpter és un aparell que costa bastants cents d'euros, fa servir benzina molt cara, també, s'han de tenir dues carreres per conduir-lo... i li posen una escala de cabana d'arbre. Ni tant sols una escala de pintor és tant cutre.

L'escala de pintor és, paradògicament, una escala que necessita una mà urgent de pintura. A l'escala de pintor, encara que siguis tu qui pugi, el que s'ho passa malament és el que està a baix. És com si el vertígen de l'escala de pintor fós contagiós: "Compte! No caiguis!".

Les mares no es porten bé amb quasi cap escala. Només amb una, l'escaleta de la piscina. És com un embarcador per a les mares d'aigua, que s'agafen un moment, proben l'aigua i després es posen a nadar amb els colls tiessos per que no se'ls hi mulli el pentinat. Van com si fossin ànecs i de sobte tornen a l'escaleta, que és com entrar a boxes. S'agafen a un esglaó, i possen cara de "Bé, he sobreviscut!", i surten més contentes que unes pàsqües. Ai, les escales! Tan aviat ens tenen allà dalt, com aquí baix!

I fins aquí l'actualització d'avui, moltíssimes gràcies i fins demà!

EL MEU BLOG dóna suport a la Candidatura Olímpica de Madrid 2016

A causa d'uns problemes tècnics, no els prodrem oferir des de demà fins el dilluns 22 el temps provincial (i segurament el temps de Cambrils sigui bastant diferent del que aquí s'anuncii aquests dies), ni la programació de televisió, ni l'agenda cambrilenca de la setmana del 21/12-27/12, ni la llista de vendes de discos. Per tot això els demanem disculpes, i els preguem que no deixin de visitar-nos. Durants aquests dies, els oferirem, però, en compensació, un monòleg diàri. Esperem que els gaudeixin. Fins dilluns!

Bon dia, avui és Dimarts, 16 de Decembre del 2008. Avui és Sant Ado, Sant Adó, Santa Albina, Sant Beà, Sant Irenió i Sant Misael.

Predomini del cel molt ennuvolat, tendint per la tarda a intèrvals de núvols. Possibilitat d'alguna precipitació dèbil durant la primera meitat del dia. Cota de neu: 700-900 metres. Temperatures en lleuger ascens. Vent del nord-oest de suau a moderat.

A Cambrils, avui:

15% de probabilitats de precipitació

Cota de neu: 1300 metres

Temperatura màxima 12 graus

Temperatura mínima 4 graus

Vent de nord-oest (14-22km/h)

Radiació Ultraviolada: 1

A Cambrils, demà:

0% de probabilitats de precipitació

Temperatura màxima: 14 graus

Temperatura mínima: 5 graus

Vent de nord-oest (22km/h)

Radiació Ultraviolada: 1

Un periodista iraquià llençà les seves sabates al president nord-americà George W. Bush i el va insultar mentres participava amb el primer ministre d'Iraq en una roda de premsa a Bagdad.

Encara que ambdós mandataris eren a les oficines privades d'en Nouri al-Maliki, el reporter, que assistia a l'event des de la tercera fila, va cridar: "Té el teu petó de comiat, tros de gos!", i li llençà les seves dues sabates, una rere l'altra, al president dels E.U.A.

El president americà aconseguí d'evitar el cop, i després els membres de l'equip de seguretat reduïren l'atacant, el detingueren i el tregueren de la sala, segons testimonis presents a la roda de premsa.

Al Iraq, igual que a la resta del món àrab, llençar una sabata és una de les ofenses més grans que es poden cometre contra algú, igualment com dir-li "gos".

"Aquest tipus de fets no em preocupen, qui els fa només vol cridar l'atenció", digué en Bush després de l'incident.

La programació d'avui, en horari de Prime Time

--22.00-23.55 Herederos

--23.55-01.00 112 Héroes en la calle

--21.35-22.50 Y el cine marcha

--22.50-00.10 Documentos TV

--22.00-00.30 El castigo

--22.00-22.45 El  hormiguero

--22.45-01.10 Anatomía de Grey

--21.30-02.00 Gran Hermano

--21.30-22.15 El intermedio

--22.15-00.30 Cine: Mentiras arriesgadas

--21.50-22.20 Alguna pregunta més?

--22.20-23.30 Ventdelplà

--23.30-00.35 Hora Q

Fins aquí l'actualització d'avui, moltes gràcies i fins demà

EL MEU BLOG dóna suport a la Candidatura Olímpica de Madrid 2016